Aquest cap de setmana és el de la marató ornitològica. Tornarem a recórrer el país mirant de veure el màxim nombre d'espècies d'ocells. Tornarem a copsar la diversitat biològica de les nostres terres. Tornarem a meravellar-nos del cant d'aquella espècie o del vol de l'altra. I tornarem a patir perquè allà on hi havia aquell territori d'aquell ocell, ara no hi ha res.
Cada cop tenim més clar que la marató ens està fent ser espectadors dels canvis de les distribucions, abundàncies i presències d'espècies d'ocells a la primavera. Altres eines molt més significatives com els programes SOCC o SACRE en donen fe. Però no podem deixar de copsar com cada any aquella o l'altra àguila fallen la cria. El territori x de la gran rapinyaire amenaçada és buit o aquella espècie de passeriforme va minvant, com ara podria ser el cas del botxí, el pardal roquer, alguns tallarols...
Està clar que a banda de reiterar la vàlua que aquestes demostracions de la diversitat de casa nostra tenen, cal començar a pensar si en podem treure conclusions sobre els canvis que algunes d'aquestes espècies protegides estan patint. Abans no sigui massa tard. I els records sigui això, un record, però del passat.
Bona marató.
***
Este fin de semana es el de la maratón ornitológica. Volveremos a recorrer el país tratando de ver el máximo número de especies de aves. Volveremos a captar la diversidad biológica de nuestras tierras. Volveremos a maravillarnos del canto de aquella especie o del vuelo de la otra. Y volveremos a sufrir porque allí donde había aquel territorio de aquel pájaro, ahora no hay nada.
Cada vez tenemos más claro que el maratón nos está haciendo ser espectadores de los cambios de las distribuciones, abundancias y presencias de especies de aves en primavera. Otras herramientas mucho más significativas como los programas SOCC o SACRE dan fe. Pero no podemos dejar de captar como cada año esa u otra águila fallan la cría. El territorio x de la gran rapaz amenazada es vacío o esa especie de paseriforme va menguando, como podría ser el caso del alcaudón real, el gorrión chillón, algunas currucas ...
Está claro que aparte de reiterar la valía que estas demostraciones de la diversidad de nuestro país tienen, hay que empezar a pensar si podemos sacar conclusiones sobre los cambios que algunas de estas especies protegidas están sufriendo. Antes de que sea demasiado tarde. Y los records sean solo un recuerdo, pero del pasado.
Buena maratón.
***
The next three days are those of the bird-race (the big day) weekend in N Spain . We'll travel the country looking to see as many bird species as possible. We'll capture the biodiversity of our lands. Again we'll be amazed by the song of that species or the flight mood of the other. And again we'll suffer because where there was that bird territory, now there's nothing.
Every time we have more clear that the marathon is making us be spectators of the changes of the distributions, abundances and presence of birds in Spring. Other tools as much more significant programs as SACRE or SOCC (both common-bird census-like) give a better prospect and approach to the issue. But we can not fail to grasp that as every year or else, some endangered eagle species fails breeding. Or the territory of the large x endangered raptor is empty or that threatened passerine was waning, such as the case of Southern Grey Shrike, Rock Sparrow or some warblers ...
It is clear that apart from reiterating the value of home diversity that these demonstrations provide, we should start thinking if we can draw conclusions about the changes that some of these protected species are suffering. Before it is too late. And our over 200 species in a day record become something of the past.
Good bird-race.
RareBirdspain Disefoto-Leica Birdracing Team (RBSBT)
Impressionant. Revisant les nostres dades de 2010 per tal de preparar la cursa 2011 ens hem adonat: ens vam deixar d'apuntar al llistat oficial una espècie: el 